Benvolguts/udes,
el Roure, juntament amb altres entitats del poble, hem decidit deixar la comissió de seguiment sobre el tema escòries organitzada per l’Ajuntament. No volem participar en aquesta posta en escena per a justificar una decisió de l’alcalde que no hi ha per on agafar.
Les raons i el full presentat a la comissió sobre la nostra decisió el trobareu aquí: Full lliure d’escòries n.3
Continuem treballant per a què la pedrera de can Busqué es restauri i Dosrius recuperi el seu paisatge.
L’Associació de veïns d’Argentona ens fa costat en la nostra campanya en contra de la implantació de la planta d’escòries a la pedrera de Can Busqué a Dosrius i en dos números successius de la seva revista “El banc de la plaça” ha publicat informació sobre la campanya.
En aquest link trobareu els exemplars digitals de la revista: El banc de la plaça
El darrer número ja està publicat en paper i els articles relacionats són aquests:
Article de la regidora de Medi Ambient d’Argentona
Full lliure d’escòries n.3 de la plataforma
Com veieu la campanya continua i ens agradaria rebre les vostres aportacions i el vostre ajut (elroure@gmail.com).
Us adrecem a aquest post del blog de CanCanyamars per conèixer l’estat actual del tema escòries a Dosrius.
http://cancanyamars.blogspot.com/2009/10/lestat-de-les-escories.html
La feina feta per tots els membres de la plataforma és importantíssima. Són 8 mesos de voluntariat i recerca constant.
Si voleu més informació poseu-vos en contacte amb nosaltres. (elroure@gmail.com)
El blog del Roure ha estat seleccionat finalista dels “II Premi Blocs del Maresme” convocats pel Diari Maresme (digital).
Gràcies al Diari per la valoració de la feina voluntària feta per la gent del Roure i simpatitzants, que ens fa, després de gairebé 3 anys de la seva formació, una força viva al municipi de Dosrius i ens encoratja a continuar lluitant per construir entre tots un poble respectuós amb el seu entorn.
Aquí us deixem l’adreça per a fer-hi una ullada.
Gràcies als participants de la tercera bicicletada de la Festa Major de Dosrius hem tornat a superar el centenar d’inscripcions.
Esperem que el circuit d’enguany ens ajudi a obrir o reobrir camins amb Canyamars.
Gràcies i fins la propera!!!
Aquest any, conjuntament amb El Centre Excursionista de Dosrius, us tenim preparada una bona pedalada per a tots els que tingueu una bicicleta de muntanya.
Sortint de la Plaça a 2/4 d’11 del dissabte, anirem fins al pavelló de Canyamars, llimonada a can Rimbles i tornar. (uns 7Km molt més planers del que podeu pensar)
Pels petits, farem una pedalada pels carrers de Dosrius.
Per acabar, farem un sindriada i melonada a la Plaça (gentilesa del Super Suma)
Us hi esperem a tots.
Vet aquí un petit homenatge a l’Ovidi Montllor i a les seves lletres tan actuals.
http://www.youtube.com/watch?v=osvATBFJhns
LA FERA FEROTGE (Ovidi Montllor)
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s’escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se’n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L’ALCALDE S’ENCARREGA,
FENT ÚS DELS SEUS PODERS,
DE LA FERA FEROTGE
DEIXAR-LA SENSE DENTS.
EL QUE AIXÒ NO ACOMPLEIXCA
QUE NO ES QUEIXE DESPRÉS
SI PER CULPA LA FERA
ELL REP ALGUN TORMENT.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré.
-I doncs, per què t’escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l’Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
NO LA DEIXEN PARLAR.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l’estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I GRÀCIES A LA FORÇA
no ha passat res de nou,
TOT ÉS NORMAL I “MACO”
i el poble resta en pau. AU!
Benvolgudes/uts,
us convidem el proper diumenge 19 de juliol a les 12:00h a la reunió informativa que farem al local de les piscines de Can Massuet sobre el tema de les escòries a Dosrius.
Us hi esperem!
PRIMERES VICTÒRIES DE LA LLUITA POPULAR
1. L’Ajuntament, sens dubte, després de llegir els nostres documents de treball, i descobrir les contradiccions i desinformacions tècniques dels seus informes oficials, ens comunica en un breu informe, on sembla insinuar, que no hi haurà un abocador d’escòries a la Pedrera. Això sí, sense reconèixer ni rectificar els greus errors informatius d’anteriors informes on s’especificava que hi hauria un abocador d’escòries d’incineració i de foneria i que s’ompliria per tal de restaurar la pedrera.
2. L’Alcalde, tot i que al gener va dir textualment que les entitats no representàvem a ningú, obre un procés participatiu entorn al tema de les escòries. Malgrat que el procés s’hauria d’haver iniciat abans de signar el Conveni, cal entendre’l com una conquesta de les entitats ciutadanes que, fins ara, havíem estat excloses de les grans decisions. Només la mobilització ens ha fet guanyar aquest dret.
3. El conflicte s’estén a Argentona. Diverses entitats d’Argentona s’han adherit al nostre Manifest. Cal saber que la Pedrera també pertany a Argentona i que els perjudicis ambientals i de tràfic de camions afectarien especialment als nostres veïns. L’Ajuntament d’Argentona, limita amb un Decret les activitats de la pedrera al seu terme. No es complien tots els requisits ambientals.
EL MENYSPREU I LA PREPOTÈNCIA ES PAGUEN. LA DESCONFIANÇA CREIX.
La Plataforma va néixer aquest mes de gener; portem quatre mesos de reunions, d’hores de voluntariat, actes públics, encartellades, díptics, dossiers informatius, treball amb advocats i tècnics, entrevistes i instàncies a les institucions. Tot plegat, una feina pacient i amb esforços personals amb la preocupació pel desig d’assolir un model de poble viu i sostenible.
Davant aquest esforç popular, certs polítics professionals de Dosrius han hagut d’empassar-se el menyspreu per les entitats crítiques, han hagut de rectificar -sense reconèixer els errors- les actituds antidemocràtiques a què estaven acostumats, han hagut de buscar formes de maquillatge desmentint de manera recargolada afirmacions tècniques que potser no s’havien ni llegit. Que les escòries eren innòcues; que la planta generaria llocs de treball; que no hi hauria abocador, primer; que hi hauria abocador, després; que no hi hauria abocador, darrerament. I tantes altres coses…!!!
Tot plegat és molt greu. No podem entendre com Un Alcalde i un Enginyer Municipal, poden contestar-nos en informes escrits que a la pedrera hi hauria “un monodipòsit d’escòries d’incineració” i que la pedrera es restauria parcialment amb escòries i que, al cap de tres mesos, se’ns doni la informació “complementària” on es nega –almenys aparentment- que això sigui cert. O no sabien què signaven l’Alcalde i l’Enginyer –fet que seria gravíssim i més tractant-se d’un abocador- o simplement que algú ha rectificat o els ha fet rectificar el projecte, cosa que suposa una victòria de la Plataforma.
Les dues possibilitats precisen el reconeixement públic dels greus errors tècnics i polítics comesos i el respecte a la dignitat dels ciutadans als quals se’ls ha malinformat.
La Lluita només ha començat.
És el resultat de la cremació de la brossa que llenCem.
Arsènic, cadmi, coure, crom, mercuri, niquel, plom, zenc… i altres subtàncies tòxiques com dioxines i furans… que s’acumulen al llArg dels anys en els éssers vius propiciAnt tota mena de malalties greus.
Instal·lar dins la pedrera de Can Busqué una planta de tractament d’escòries.
La intenció de fer-hi un abocador d’escòries complementari que sembla haver-se rectificat.
Això suposaria:
Impedir la restauració integral de la pedrera en el gran espai ocupat per la planta, incomplint el Pla de Restauració.
Acumular grans piles d’escòries a cel obert en un terreny inestable i molt permeable, amb el risc que les substàncies tòxiques passin a les aigües subterrànies de la nostra riera i emetent pols tòxica a la vall.
Perquè l’empresa té una trajectòria ambiEntal molt conflictiva i gestiona amb irregularitats la pedrera.
Perquè l’Ajuntament només ha obert la participació ciudadana quan ja ha signat el Conveni davant l’evidència de la resposta civil.
Perquè la legislació és poc exigent i l’Agència de Residus actua de manera permisiva davant el tractament d’escòries
I les escòries no poden ser a:
Zones inundables
a menys de 30m de rius i torrents
a terrenys amb un nivell freàtic inferior a 5m de la superfície del sòl
a menys de 100m de distància de cap explotació d’aigües
ni en contacte amb materials que siguin permeables i porosos.
