Vet aquí un petit homenatge a l’Ovidi Montllor i a les seves lletres tan actuals.
http://www.youtube.com/watch?v=osvATBFJhns
LA FERA FEROTGE (Ovidi Montllor)
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s’escaparà.
Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.
Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se’n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.
L’ALCALDE S’ENCARREGA,
FENT ÚS DELS SEUS PODERS,
DE LA FERA FEROTGE
DEIXAR-LA SENSE DENTS.
EL QUE AIXÒ NO ACOMPLEIXCA
QUE NO ES QUEIXE DESPRÉS
SI PER CULPA LA FERA
ELL REP ALGUN TORMENT.
Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.
Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure’m tan fotut
em va dir molt planera:
-Xicot, per què tremoles?
Jo no te’n menjaré.
-I doncs, per què t’escapes
del lloc que tens marcat?
-Vull parlar amb l’Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.
Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
NO LA DEIXEN PARLAR.
Com són molts i ella és sola,
no pot i me l’estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.
Per ordre de l’Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.
I GRÀCIES A LA FORÇA
no ha passat res de nou,
TOT ÉS NORMAL I “MACO”
i el poble resta en pau. AU!
